Cerca

diumenge, 16 de desembre de 2018

Marcel Cranc | Presentació "Fe" | Teatre Xesc Forteza | Palma | Mallorca | 23/11/2018

El divendres 23 de novembre Marcel Cranc presentà el seu nou disc "Fe" (Runaway Records, 2018) al teatre Xesc Forteza i clarament, nosaltres no ens ho volíem perdre. El disc al contrari dels anteriors, estava gravat per ell en solitari, així que el concert també seria solista. La seva veu, el piano de cua i diferents "joguines" fer experimentar amb diferents sons, això era el que hi hauria amunt l'escenari. Arribàrem al teatre i com sempre als seus concerts, es respirava un ambient càlid i proper. I allà començava en Marcel al piano de cua. El concert va ser molt diferent dels anteriors que havíem assistit. Mitjançant sintetitzadors, delays a la veu i amb una actitud més intensa i madura, vérem a Marcel Cranc amb una faceta més innovadora que mai... 

El concert tingué diversos episodis i cares. Per una part la de sempre, el Marcel Cranc romàntic i cantautor, amb lletres que et deixen els pèls de punta, però per una altra banda també vérem una nova cara més moderna, amb cançons on la veu estava processada a l'estil de robot, fent percussió amb el mateix piano, algunes veus amb reverb eterna o també qualque vegada amb samples de bateria pop. Tot això, per donar un show distint i nou. La veritat és que sempre està bé innovar i provar noves coses, sempre que no sigui un canvi total radical que canviï l'essència de l'artista. Marcel Cranc va fer una actuació molt completa on va tocar totes les seves grans cançons, que no es deixà les nostres preferides "Furtivament", "Morfina", "Voler ser" o la versió "Smells Like Teen Spirit" dels Nirvana, tot un clàssic. 

En definitiva, un gran vespre de les mans del músic senceller Marcel Cranc (Miquel Vicens), que cada dia demostra més que és un dels grans artistes de l'illa. 

Lluís Terrasssa.

dijous, 6 de desembre de 2018

Mallorca Live Festival 2018 | Primer Dia | Primal Scream, Black Lips, Izal, La Casa Azul, La Raíz, Muchachito, L.A, The Wheels, Jane Yo, Solomun, Bad Gyal | Magaluf | Calvià | Mallorca | 11/05/2018

El Mallorca Live Festival tornà un altre cop a Mallorca per 3r any consecutiu i per fi consolidant-se com a un dels millors festivals del país, amb artistes internacionals de primer nivell i amb una assistència que prometia ser enorme. Com cada any el festival apostà per tenir artistes de diferents estils, des de l'indie, l'ska, electrònica, rumba o fins i tot trap, tota una mescla d'estils perquè tothom pogués estar content. 

El divendres fou bastant complet, vérem a grans artistes que mai havíem vist... i sí, de tota mena. Per exemple, començant el dia amb Muchachito i El Petit de Cal Eril i acabant fent fotos a La Casa Azul i al dj. Solomun, res a veure un amb l'altre. Fou un dia on gaudírem moltíssim especialment amb l'actuació de La Raíz, que va fer un show inoblidable ple d'emocions, crits de revolució i força. També va estar molt bé el concert dels mallorquins L.A, The Wheels i Jane Yo, que ho donaren tot amb un gran públic, i clar, no ens oblidem del show dels reis de l'indie nacional, Izal

A l'apartat internacional, Black Lips i Primal Scream feren un poc menys de l'esperat. Els primers foren molt secs, mireu que a nosaltres Black Lips ens encanten i un any al Primavera Sound ho gaudírem moltíssim, però aquí no va ser igual. Pot ser que amb poquet públic i l'hora que era, va fer que les sensacions baixessin, però bé, tampoc varen perdre la seva essència garatge que els fa grans. I bé, els Primal feren un concert molt correcte i professional, que sonà d'escàndol és veritat, però que molta gent se'ns acostà dient que els havia faltat alguna cosa més. Potser el mateix que passà amb els Charlatans l'edició passada. (Però bé, sempre és un plaer i un orgull tenir a bandes com Primal Scream tocant a la nostra illa). També vérem a Bad Gyal per curiositat, però l'estil no era molt del nostre grat així que tampoc estiguérem gaire. Però d'això es tracta, de tenir una oferta per tots els gusts, que si un artista no t'agrada, puguis anar a veure'n un de diferent, la diversitat sempre és positiva. 

I bé, com hem dit abans, finalitzàrem el dia amb La Casa Azul i Solomun. La Casa Azul sempre havia estat un grup que ens feia molta il·lusió veure'ls i mai havíem tingut l'oportunitat. La veritat és que allò va ser una festa "a lo verbena-disco" ple de melodies ballables, cançons plenes d'alegria i molta diversió. En acabar, vérem una estona al dj. productor Mladen Solomun, procedent de Bòsnia. House i techno a rompre per fer vibrar a tota la carpa del festival. La veritat és que ell era una persona bastant seca en directe i que es limitava a fer la seva feina, però la potència de la música i la qualitat pròpia feia que la balança caigués cap a la bogeria de la gent i la passió al 100% per l'essència del moment. 

Un dia molt llarg i complet, on per desgràcia no poguérem veure a totes les bandes/artistes però pràcticament tot el que sí que vérem, va ser d'excel·lent.

Lluís Terrassa.

Muchachito