Cerca

dimarts, 30 de juny de 2015

ORA, Ceremoney, Soslayo, Come Animal! | Gallimimus Summer Fest | Sa Possessió | Palma de Mallorca | 26/06/15

Ora, Soslayo, Come animal! i Ceremoney, aquests són els noms dels grups que tocaren al Gallimimus fest, el divendres passat, a Sa Possessió (palma)
El vespre el començà ORA, duet instrumental, que ja havíem pogut veure abans (concretament al Can Puc fest) i la veritat és que ens agrada molt. El grup format per Enric Hernaiz i Fausto Morell va encalentir de la millor manera el vespre i mitjançà sons instrumentals molt curiosos feren gaudir a tota la gent.
El segon grup de la nit va ser Soslayo, grup de rock que no coneixíem de res abans del concert.
Mitjançà garatge del bo, el grup va fer una bona actuació i donà pas al tercer grup.
El tercer torn va ser per un grup que ens va sorprendre bastant, els Come Animal!
El grup de garatge-punk deixà boca oberta a molta gent gràcies a la seva gran actitud i cal destacar que a aquesta banda se la pot prendre molt de veres, ja que tenen una gran qualitat i sonen molt bé.
I el quart i definitiu grup, va ser Ceremoney, grup que ens encanta.
El grup de garatge-tropical va fer una actuació fascinant on tot el públic ballà bojament i gaudí cançó darrera cançó, ja que a poc a poc que anava passant el temps, la cossa es posava més moguda i emocionant.
Per acabar voldria donar les gràcies als organitzadors per convidar-nos i també l'enhorabona a tots els grups, ja que ens ho vàrem passar genial durant les quatre actuacions. Fins a una altra!

Lluís Terrassa.

ORA

dilluns, 29 de juny de 2015

L.A. | Presentació “From The City To The Ocean Side” | Es Baluard | Palma de Mallorca | 27/06/15

“From The City To The Ocean Side”, aquest és el nom del nou disc de L.A., disc que presentaren el dissabte passat al museu d'Es Baluard, a Palma.
Les portes s'obriren a les 20.00 h i les cues per entrar al concert començaren ràpidament. 
Damunt les 21.00 h i després d'una estona ja pel recinte, començà un trio de música clàssica, grup que va fer que l'ambient fos més agradable. 
I devers les 22.00 h començà el concert de L.A, i des del primer moment ho va fer amb una gran actitud i amb una poderosa energia.
L.A. va fer un concert súper complet on poguérem escoltar cançons de tots els seus discs ("Heavenly Hell", "SLNT FLM", "Dualize" i del nou, “From The City To The Ocean Side”.)
No faltaren cançons ja clàssiques del indie nacional com són "Stop the Clocks", "Dualize", "Hands" o "After All", entre d'altres... i, durant unes 2 hores, gaudirem completament d'un concert més que excel·lent d'aquesta meravellosa banda, que cada vegada està collint més força cap a l'èxit. 
Del concert del dissabte vàrem poder destacar moltes coses... el so extra que tenen amb la incorporació de Damián Tejedor (teclats, acústiques, etc.), la gran posada en escena que té aquesta banda, veure al Lluís Albert Segura cantant fora guitarra a les mans a cançons com "In America" o també quan interpretà en solitari i en acústic la cançó "Ordinary Lies", que per cert, els pèls se'ns posaren de punta, impressionant.
Concert perfecte i nit inoblidable. L'única cosa negativa del vespre va ser que l'escenari estava bastant fosc, així que no poguérem fer fotos de qualitat, una llàstima.
Per acabar voldria donar l'enhorabona a L.A. pel seu nou disc, ja que amb aquest disc ha aconseguit un so exquisit i irresistible, que suposo que la seva composició i gravació a Califòrnia ha influït molt. No atureu mai!

Lluís Terrassa.

dimarts, 23 de juny de 2015

Azkena Rock Festival 2015 | ZZ Top, Mastodon, Red Fang, OFF!, L7, Kvelertak, etc. | Vitoria-Gasteiz | 19-20/06/15

Rock, punk, heavy i sobretot molta actitud, és el que hem pogut veure aquest cap de setmana a un dels festivals més importants del país, l'Azkena Rock de Vitoria-Gasteiz.
Vàrem poder veure a grups com ZZ Top, L7 o Red Fang i vàrem poder descobrir nous grups que no coneixíem i que ens hem fet autèntics fans. A continuació parlarem de cada un d'ells.

PRIMER DIA

El festival començà a les 17.00 h però no va ser fins a les 18.50 h quan nosaltres vérem al nostre primer grup, els The Dubrovniks, grup que no ens cridà massa l'atenció.
El segon torn va ser pels D-Generation, grup de punk rock de Nova York, que teníem moltes ganes de veure i vàrem gaudir la seva actuació completament. Sí, som uns punkys.
El tercer grup que vérem va ser el cap de cartell, els mítics ZZ Top.
La banda de Houston va fer cantar a ritme de Southern Rock a tot el públic del Azkena (devien ser uns 10.000) i feren una gran actuació on vàrem poder destacar la gran posada en escena que tingueren. Per cert, les seves barbes són brutals.
I per acabar el primer dia de festival, vàrem gaudir d'un dels grups que més ganes ens feia, L7.
La banda de Los Angeles tornà als escenaris després d'estar 15 anys inactives i ho feren de la millor manera, amb molt de renou i moltíssima actitud. 
Gran concert de les noies! 

SEGON DIA

El dissabte el començarem amb una banda molt curiosa, els Eagles of Death Metal. I diem curiosa perquè el seu bateria és ni més ni manco que el cantant dels Queens Of The Stone Age i després, el seu guitarrista (el barbut) va tocar als "Queens" del 1998 al 2000. Que curiós.
Gran banda, que destacà per l'excel·lent actitud del cantant.
El segon torn del dissabte va ser per una de les bandes punteres del cartell, els Red Fang.
El grup de Portland va fer tornar boig a tot al públic amb el seu màgic Stoner Rock i segurament varen fer un dels millors concerts de tot el festival.
Mastodon, "cap de cartell" del segon dia, va ser el següent. I ho posem entre cometes perquè de veres, no havien de ser caps de cartell del segon dia, però com que l'organització del festival no va poder trobar un bon grup, ho foren ells.
Sincerament, la banda d'Atlanta no ens cridà massa l'atenció, només ho feren quan tocaren la cançó "The Motherload", que ens agrada bastant.
El quart lloc va ser per OFF!, que per nosaltres, va ser la banda revelació del festival.
Mitjançà un punk rock potent, la banda americana va fer tornar boig a tota la gent, ja que a cada cançó va ser un "pogo" constant, increïble.
Vàrem destacar la seva gran actitud, que com diem sempre, per nosaltres és el més important d'una banda.
Per cert, el seu cantant, va ser el primer cantant dels Black Flag i el seu bateria toca també amb els Rocket from the Crypt, que per cert, ens va comprar una camiseta i vàrem poder xerrar una mica amb ell.
Sense dubte va ser el concert que gaudírem més del festival.
I per finalitzar la festa, gaudírem de la música de Kvelertak, banda de metal-punk. Bé, la gaudirem fins que una "seguriti" ens vengué a tocar els nassos dient que no podíem fer fotografies i que ens llevaria la càmera. Al final tot va acabar bé, tenim la càmera, i tenim les fotos. 

Per acabar voldríem dir que ens ho hem passat genial a aquest festival i encara que no hem pogut veure totes les actuacions per culpa d'estar fent feina al stand de Runaway, l'experiència ha sigut increïble. També voldríem enviar un missatge a l'organització dient que trobam que és una beneitura no deixar fer fotos a la gent que dugui una càmera reflex, ja que per ells tot això és una publicitat gratuïta increïble, però bé, ells comanen. GRAN AZKENA!

Lluís Terrassa

Primer dia

The Dubrovniks

divendres, 19 de juny de 2015

Summer Pie Festival | Los Bélmez, Julie Doiron, Son and The Holy Ghosts, Steve Smyth & The Outlaws | Es Baluard | 12/06/15

Los Bélmez, Julie Doiron, Son and the holy ghosts i Steve Smyth eren els noms que formaven el cartell del primer dia del Summer Pie Festival, un festival que nosaltres no ens volíem perdre.
El festival començà passades les 20:00 h amb el grup Los Bélmez, un grup pop-rock que mitjançà molta ironia i bona música, inauguraren el Summer Pie. Destacarem la gran actitud de tot el grup i sobretot la del cantant, ja que la mescla del seu vestuari i la del seu comportament, va parèixer ser un autèntic punky dels 90.
En acabar, pujà a l'escenari un dels noms més esperats del festival, Julie Doiron.
La canadenca interpretà cançons en solitari d'estil folk-rock i també per sorpresa pel públic, ho va fer amb el baixista i bateria dels Son & the holy ghosts. Ens va agradar molt aquesta artista, ja que la seva veu i la manera de tocar que tenia, era increïble.
El tercer lloc va ser pels ja coneguts, Son & the holy ghosts, grup d'indie rock que ens agrada molt.
Els mallorquins feren gaudir a tot el públic amb la seva música i ens confirmarem a nosaltres i a tothom que són una de les millors bandes indie actuals, parlant de les illes clar.
I per finalitzar aquest primer dia de festival, pujà a l'escenari l'australià Steve Smyth.
Steve Smyth o Steve Smyth & The Outlaws (a qualque cançó tocava acompanyat d'un baixista i un bateria), il·luminà la cara a tots. La seva actuació va ser pràcticament increïble. Qualitat indiscutible, una veu impressionant i sobretot, una actitud damunt l'escenari excel·lent.
Durant tot el seu show la gent va gaudir completament però va ser en un moment concret, quan ell es posà a cantar “a capella” que a tothom se li va posar la pell de gallina contemplant allò que estava presenciant. Increïble.
Cal dir que quan Steve Smyth tocava acompanyat dels altres 2 músics la cosa es posava més roquera, així que es pot dir que a la seva actuació hi va haver de tot.
Ets molt bo tio, de veres.
Per finalitzar voldria donar les gràcies a Joan Andreu per haver-nos convidat al Summer Pie i també voldríem donar-li l'enhorabona per haver organitzat aquest meravellós festival que tanta gent ha pogut gaudir. Per cert, va ser una llàstima no poder assistir al segon dia del festival, però no va ser possible. Segur que ho va petar igual o més que el divendres. Ets molt gran tio!

Lluís Terrassa.

Los Bélmez

dimarts, 16 de juny de 2015

Malafama Festival 2015 | Neuman, Capsula, Henteligens, Hombrespajaro, Charly Taylor, etc. | Plaça de Bous | Muro | Mallorca | 13/06/15

Després de molt de temps d'espera i de molts de dies de feina de preparació per part de l'organització, per fi va arribar el dia, el Malafama Festival ja era aquí.
S'obriren les portes de la plaça de bous passades les 17:00 h després d'unes llargues hores de pluja on finalment, sortí el sol per quedar-se.
El primer grup a tocar va ser The Oceans, grup d'indie rock que ja havíem pogut veure uns quants pics i que, tindrem l'oportunitat de tenir-los al nostre festival el dia 2 de Juliol a Santa Maria.
Els Oceans obriren el festival de la millor manera, on l'únic infortuni va ser l'escassetat de públic que hi havia a l'hora de la seva actuació. Una llàstima.
En acabar pujàrem a l'escenari Porta, un escenari un poc improvisat que finalment va resultar ser un lloc molt curiós tant pels músics com pel públic. El grup que tocà va ser Lure, grup que gaudirem al màxim.
Charly Taylor es preparava per començar a l'escenari Arena, així que vàrem baixar cap allà.
De Charly Taylor destacaríem que sempre tenen aquell so que mai els hi falla, ja que totes les vegades que els hem vist, han mantingut la mateixa qualitat de so impecable. 
Midnight Walkers va ser el següent i sense dubte va ser el grup revelació del festival (després de Capsula clar). Amb el seu concert ens ho vàrem passar genial i vàrem poder destacar la grandiosa posada en escena de tot el grup i especialment, la de Manuel (cantant principal i guitarra) que amb la seva manera de tocar ens va il·luminar.
The Indian Summer fou el següent, que amb la seva actitud indie-punk conquistaren a la gent.
Eek amb el seu indie-pop ho va fer després i en acabar, començà baix Hombrespajaro.
El grup d'indie pop amb tocs de power pop interpretà un gran repertori on hi va haver cançons antigues i a la vegada del seu nou disc "Teórica Práctica" que al públic (cada vegada més nombrós) li agradà molt.
El pròxim grup va ser Cynnamon, grup d'indie-rock que segurament va ser l'actuació que tingué més públic xerrant de l'escenari Porta, ja que difícilment ens podíem moure per fotografiar-los.
Ens cridà molt l'atenció el seu gran so per ser només 3 músics i també gaudirem molt de la seva oportuna distorsió durant tots els seus temes, ja que donava al grup un so exquisit punky.
Una de les actuacions més esperada del festival va ser la següent, ni més ni manco que la dels Henteligens, grup de Jaume Bea.
Els Henteligens feren una actuació impecable on el públic la gaudí tota ballant i cantant (sobretot quan varen tocar We are Happy, que pràcticament tothom la coneixia). Tocaren les seves cançons d'època i també les del seu nou disc "Tripolar". Ens cridà molt l'atenció la gran actitud punk d'en Jaume, ja que fins ara només l'havíem vist amb els Dimeikers i el dissabte, la seva actitud va ser completament diferent. Un 10 Jaumet. 
Hit The Robot amb la seva música underground començà a l'escenari Porta, així que cap allà vàrem anar. Hit The Robot és un grup que ens agrada molt i els hi diem el mateix que als Cynnamon, per ser 3 músics sonau mel!
I per fi arribà el concert del grup més esperat de la nit (amb permís de Capsula), els murcians Neuman.
Neuman va fer un concert exquisit on destacarem el seu gran so i també la gran posada en escena que tingueren.
El grup d'indie-rock interpretà les seves cançons tan famoses com ja són "Turn It", "Bye Fear/Hi Love" o "Tell You" juntament amb un llarg repertori de cançons dels seus quatre discs. 
Cal dir que quan tocà Neuman, la plaça es va veure repleta de gent, va ser un concert molt especial.
En acabar i després de passar-ho genial, marxarem a dalt a veure els Le Frankenzine, trio acústic que mitjançà la seva música passarem una gran estona tranquils, abans de l'erupció explosiva de Capsula.
I finalment arribà l'hora de Capsula.
I la veritat és que hi ha poques paraules per descriure com va ser el seu concert perquè sincerament, va ser bestial.
L'actitud del cantant conquistà un per un a tot el públic i cançó darrera cançó va ser una explosió d'energia i de rock, que tots gaudirem increïblement.
El concert va ser tan "boom" que fins i tot el cantant, baixà amb el públic a fer de boig, moment que el públic ja va perdre tots els papers i esclatà definitivament d'emoció.
Gran concert, millor grup. ENHORABONA.
Per acabar voldríem donar l'enhorabona a tots els grups i a tota la gent que ha fet possible aquest festival, ja que com tots sabem, fer esdeveniments d'aquest tipus a la nostra illa, és molt complicat. Enhorabona cracks!

Lluís Terrassa.

The Oceans 

diumenge, 14 de juny de 2015

NOS Primavera Sound Porto 2015 | Segon dia | Patti Smith, Belle & Sebastian, Jungle, Banda Do Mar, Spiritualized... | Parque da Cidade do Porto (Portugal) | 05/06/15

Després d'un gran i intens primer dia de festival, vàrem donar per començat el segon dia del NOS Primavera Sound Porto.
El dia el començàrem amb el grup Banda Do Mar, banda portuguesa que inaugurà el divendres de la millor forma possible, amb alegria i bona música. 
El segon torn va ser per Yasmine Hamdan, que mitjançà indie-electro va fer ballar al públic del recinte. Cal dir que el seu guitarrista era un autèntic crack.
Giant Sand, grup de rock meridional va ser el pròxim i just després va ser Patti Smith.
Per segona vegada en dues setmanes vérem a na Patti i cal dir que ens va impressionar encara més que a Barcelona, ja que gaudirem cançó darrera cançó amb força i energia, aquesta artista és brutal. 
Després d'unes hores fent feina per Runaway i no veure concerts, vam marxar a veure a Spiritualized, banda que mescla estils com el rock, pop o l'electrònica i que a nosaltres ens agrada molt. Gaudirem completament del seu gran directe. 
El pròxim grup va ser Belle & Sebastian, grup que ja vàrem veure a Barcelona i que mitjançà indie-pop feren ballar a tot l'escenari a rebentar de gent. 
Abans d'anar a veure un grup que ens agrada molt (Jungle), passàrem per Run The Jewels, banda de hip-hop molt interessant i ballable, que ens va cridar molt l'atenció.
I per finalitzar el segon dia de festival, vérem l'actuació de Jungle, grup que li dúiem moltes ganes pel fet de no poder-los veure al Primavera de Barcelona. 
Pròximament tindreu les fotos i la crònica del tercer dia, salut i música!

Lluís Terrassa.


Banda Do Mar

dimarts, 9 de juny de 2015

NOS Primavera Sound Porto 2015 | Primer dia | Interpol, Caribou, Mac Demarco... | Parque da Cidade do Porto (Portugal) | 04/06/15

Ni 2 dies vàrem ser a Mallorca després del Primavera Sound de Barcelona, ja que el mateix dimecres, partirem cap al festival germà d'aquest mateix, el NOS Primavera Sound de Porto. 
El cartell bàsicament era el mateix, això sí, molt reduït.
Faltaven grups com The Black Keys, Chet Faker, Brand New, The Strokes, Alt-J, James Blake, etc. però això no va fer que no fos una festassa i que ens ho passéssim igual de bé o inclús millor. 
Com ja sabeu, als festivals hi toquen molt de grups, així que aquest pic separarem el festival amb els 3 dies, avui xerrarem i us mostrarem les fotos del primer dia, i pròximament, les dels altres dos. 
Devien ser les 9.00 del matí quan arribàvem al festival per muntar tot el que és l'stand de Runaway, però no va ser fins a la 13:00 que vàrem poder començar a muntar les nostres coses, ja que la nostra paradeta de fusta no va estar muntada fins 4 hores després (mala organització supòs).
En tenir-ho tot muntat començà el festival, i el primer grup que vàrem veure va ser Bruno Pernadas, grup que li faltà un poquet d'espurna, ja que l'actitud dels músics era bastant nefasta. 
El segon grup fou completament diferent, Mikal Cronin.
Mitjançà el seu pop-rock potent ens va fer vibrar per primera vegada i va ser un concert, diríem bastant entretingut, bona banda.
El tercer torn va ser pel canadenc Mac DeMarco, artista que acompanyat del seu grup, interpretà els seus temes d'estil indie que tant enamoren a tot el públic festivaler i construí rialles poderoses als seus fans, gran artista. 
Interpol, la banda cap de cartell del festival, va ser la següent en ser vista per nosaltres.
La banda novaiorquesa interpretà les seves cançons famoses tan bé com a Barcelona, i ens va fer gaudir d'una bona actuació i també, d'un excel·lent moment asseguts damunt la gespa de l'increïble recinte del festival.
Bona actuació, que després de veure'ls 2 pics en dues setmanes, ens confirmen que són una banda impressionant.
I per acabar el primer dia de festival, tocà el grup electrònic Caribou.
Mitjançà pop psicodèlic i música hipnotitzant, donà per finalitzada un dia perfecte i curt que nosaltres i tot el públic portuguès gaudí amb força i plenitud.
Gran dia, pròximament, tindreu els altres! 

Lluís Terrassa.

Bruno Pernadas

dimarts, 2 de juny de 2015

Primavera Sound Barcelona 2015 | The Black Keys, The Strokes, Ride, Patti Smith, Alt-J, Interpol, etc. | Parc del Fòrum (Barcelona) | 28,29,30/05/15

Després d'una llarga i dura espera, al final, va arribar el festival més esperat de l'any per molta gent, el Primavera Sound Festival de Barcelona. 

Eren les 16:00 del dijous 28 quan vam agafar l'avió cap a la capital catalana i tot duna en arribar, ens vam anar cap al festival (sí, amb les maletes del viatge)
Arribàrem al recinte del festival (Parc del Fòrum) damunt les 19:45, deixarem les bosses al stand de Runaway Discos, i vàrem córrer per arribar al concert de Cheatahs, banda londinenca que ens agrada bastant. 
En acabar vam anar just al costat, que tocava Viet Cong, banda de punk-rock que no coneixíem i que ens va sorprendre bastant.
The Replacements fou el pròxim grup en veure, banda americana d'indie rock que tenen cançons com "Here Comes A Regular" o "Bastards Of Young" que mai ens cansem d'escoltar-les, molt bon grup. 
Una de les millors bandes del festival per nosaltres havia de ser la següent, Brand New, però abans de la seva actuació, vàrem tenir temps de veure mitja horeta a Antony & The Johnsons, grup que et transmet molts de sentiments i que segur que més d'un seguidor va plorar escoltant la seva increïble veu.
El següent concert va ser per Brand New, que sense dubte va ser una de les millors actuacions del festival. 
Mitjançà indie-rock i punk, el grup americà va fer botar i tornar boig a tot l'escenari "Adidas Originals", escenari que se'ls hi va quedar molt petit. 
Tinguérem temps de veure una estona a Spiritualized i per finalitzar el dia vérem als americans The Black Keys, grup que ja havíem pogut veure al BBK Live.
El grup va fer un concert que per nosaltres no va ser res de l'altre món, ja que el so estava molt fluix, l'actitud dels músics era nefasta, i sobretot, de cançons conegudes en varen tocar ben poques (i mira que nosaltres ens hem escoltat profundament tots els seus discs).
Sincerament, si ho haguéssim sabut abans del concert, haguérem anat a veure a Chet Faker, ja que també ens feia moltes ganes veure'l i al final vàrem decidir pels Black Keys. Fi del Dijous.

Divendres, segon dia de festival.

Arribarem al recinte damunt les 19:30 i tot duna en arribar, vàrem caminar cap a l'escenari més enfora de tot el festival, el "Heineken" 
Patti Smith era la que tocava i clar, nosaltres no ens ho volíem perdre. 
L'eterna musa del punk rock va fer tornar boig a tots els seus seguidors i mitjançà cançons com "Because The Night", "Gloria: In Excelsis Deo", etc. i la seva gran actitud, va fer un concert digne d'admirar. Ja els hi agradaria a molts d'artistes tenir tanta força i voluntat com ella als 68 anys de vida.
Cal dir que durant el camí cap al concert de Patti Smith ens vàrem aturar 5 minuts a veure l'actuació de The New Pornographers, grup que ens va cridar molt l'atenció pel seu nom tan peculiar. 
The Julie Ruin, Belle & Sebastian, The Church i Sleater-Kinney foren els següents grups que vàrem veure, que si ens haguérem de quedar entre un dels quatre, aquest seria Sleater-Kinney, ja que el trio femení de punk-rock ens va fer tornar bojos. 
Després d'un petit descans vàrem anar a veure Ride, però no els vàrem veure massa, ja que sincerament no és el nostre estil preferit.
Per acabar la nit vàrem veure a 2 grups de rock-electrònica, a Alt-J i a Ratatat.
D'Alt-J ens esperàvem molt més i sincerament, ens vàrem defraudar un poc, ja que no sabíem que fos un grup tan "electro de tranquis" i al final, es va fer avorrit. 
De Ratatat, tot el contrari. Ens esperàvem poquet d'ells, però la veritat és que vàrem gaudir molt del seu concert ple de guitarrades i sons electrònics, que donaren per finalitzada el nostre segon dia de festival. 

Dissabte, tercer i darrer dia del festival. 

Començarem el festival amb força, ni més ni manco que amb el grup Fucked Up.
Els canadencs feren vibrar tot el trespol del festival mitjançant rock dur i punk on destacàrem la gran actitud del seu cantant, el gegant Damian Abraham.
The Bohicas, grup d'art rock amb tocs punk, molt semblant a Arctic Monkeys o Franz Ferdinand, va ser el següent. 
El grup londinenc va fer un concert que tot el públic gaudí. Nosaltres no coneixíem a aquesta banda i la veritat és que ja ens hem apuntat el seu nom pel futur... ja veureu... d'aquí poquet seran bastant coneguts.
El següent torn fou per Tori Amos, cantautora pèl-roja que ens cridà molt l'atenció, ja que tocava amb dos pianos i dos micros, que els canviava uns quants pics a cada cançó. 
Interpol, va ser la penúltima banda que vàrem veure, que mitjançà cançons com "The Heinrich Maneuver", "Rest My Chemistry", "Pioneer To The Falls" o "All The Rage Back Home" ens va fer vibrar per dins com cap grup ho va fer durant el festival. 
I el darrer grup del festival per nosaltres va ser els Strokes.
The Strokes, banda mítica que des del 2003 no tocava a Barcelona, va fer un concert ple d'energia i força on tot el públic gaudí de manera descomunal i donaren quasi per finalitzat el festival. Això sí, el so molt fluix, igual que els Black Keys.
No faltaren cançons com "Last Night", "Under Cover Of Darkness", "Machu Pichu" o "Reptilia", cançons que la gent cantà amb moltíssima força.
Aquest va ser el darrer que vàrem veure, ja que després vàrem haver de partir per poder collir el metro. 
Ens hauria agradat veure a grups que ens hem perdut com són Damien Rice, James Blake, Jungle, José Gonzalez, Caribou, Babes in Toyland, Chet Faker, etc. però bé, esperem que en un futur els puguem veure. 
La sort és que demà mateix partim cap al NOS Primavera Sound de Porto (Portugal) i podrem veure als grups Damien Rice, Jungle, Babes in Toyland, Caribou, a més de repetir Antony & The Johnsons, Interpol, Patti Smith, entre d'altres.
Per acabar volem dir-vos que no tenim fotos de tots els grups que vàrem veure, ja que a un festival fer fotos fora estar acreditat és bastant difícil, ja que els escenaris estan molt enfora.
Gran Primavera Sound 2015, ens veiem l'any que ve si tot va bé, salut i música!

Lluís Terrassa.

Dijous 28

The Replacements